El perill dels aliments transgènics

Molt bones Deliciosos!

En l’entrada d’avui us volem explicar un tema molt interessant del qual segurament heu sentit a parlar. Us sonen els aliments transgènics?

Actualment, hi ha molta controvèrsia amb aquest tipus d’aliments, atès que la seva producció presenta tant avantatges com desavantatges. Però què són realment els aliments transgènics?

Segons la RAE, són aquell organisme viu que ha estat modificat mitjançant l’addició de gens exògens per aconseguir noves propietats. Això s’aconsegueix manipulant les seqüències de l’ADN. Els productes on més s’aplica aquest procés són la soja i el blat de moro.

Generalment, els avantatges més destacables serien que gràcies el seu procés s’obtenen aliments més nutritius i es poden produir en conreus amb un temps de maduració més ràpida, de manera que molts partidaris defensen que això podria ajudar a solucionar el problema de la fam en el món i també conserva espècies en perill d’extinció perquè hi haurà aliment per a tothom.

D’altra banda, permet que les plantes siguin més resistents a les plagues, sense haver de contaminar-les amb pesticides. A més, s’ha descobert que hi ha la possibilitat de crear llavors que creixin en sòls desèrtics i fruits resistents a temperatures extremes.

En contra, hi ha els opositors d’aquesta pràctica que afirmen que fins al moment no s’ha pogut demostrar que les alteracions que es realitzen en els productes siguin inofensives per a l’ésser humà, és a dir, que poden ser perjudicials.

Encara més, apunten l’impacte negatiu en l’equilibri ecològic, atès que es pot veure afectat per la introducció de noves espècies que poden propagar-se i destruir les plantes natives.

I l’argument més desafiador pels opositors seria el fet de lucre que obtenen les empreses privades que tenen la patent, de manera que suposa més desigualtat en els països subdesenvolupats i un perill pels petits agricultors que dependrien excessivament.

Encara que val la pena recordar que, en aquests últims anys, s’han fet grans avenços en el tema en qüestió davant de la denúncia de molts defensors dels productes no alterats genèticament, els quals evidenciaven la gran ambigüitat que presenta la distinció entre els que són transgènics o no, l’any 2004 la Unió Europea va obligar a les empreses a incorporar en les etiquetes si són un OMG, és a dir, en el cas que aquests productes continguin més d’un 0,9% de transgènics, s’ha de poder observar a les etiquetes.